Les Aventures De Tom Sawyer

- Què? Què heu vist, Tom?

- Huck! Gairebé he trepitjat la mà de Joe l'Indi!

- Sí?

- Jeia allí ben adormit en terra, amb el vell emplastre a l'ull i els braços estesos.

- Llamp! I què heu fet? S'ha despertat?

- No, no s'ha remenat gens. Estava pet, ben segur. He arrabassat la tovallola i m'he engegat.

- Mai no hi hauria pensat, en la tovallola: m'hi jugo el coll!

- Bé, doncs, jo sí. La meva tia no em marejaria poc ni gaire, si la perdés!

- Digueu, Tom: heu vist aquella caixa?

- Huck, no vaig esperar-me a mirar els encontorns. No he vist la caixa ni he vist la creu: no he vist sinó una ampolla i un pot de llauna en terra, a prop de Joe l'Indi! Sí; i he vist dos barrils, i una pila pila d'ampolles a la cambra. No veieu, ara, quína és la cosa d'aquesta cambra on surt por?

- Quina cosa?

- Ves, que la por que hi surt és el whisky!Gairebé totes les tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, Huck?

- Bé, jo diria que potser sí, que és veritat. Quí hauria pensat una cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a afanar aquella caixa, si Joe l'Indi està pet.

- Què l'és? Feu-ne la prova!

Huck va esgarrifar-se.

- Bé, no… trobo que no l'és.

- I jo també ho trobo, Huck. Una sola ampolla vora de Joe l'Indi no és prou. Si n'hi hagués hagut tres, hauria estat prou embriagat, i jo ho hauria fet.

Hi hagué una llarga pausa de reflexió, i després Tom digué:

- Mireu, Huck: no ho provem més, això, fins que sapiguem que Joe l'Indi no hi sigui. És massa espalmador. Ara, que, si vetllem cada nit, podem estar ressegurs de veure'l sortir una vegada o altra, i aleshores rapissarem la caixa més de pressa que el llamp.

- Bé, m'hi avinc: vigilaré mentre nit sigui nit, i cada nit tanmateix, si vós feu l'altra part de la feina.

- Prou! Ho faré. Tot el que haureu de fer és pujar corrents una illa de cases per Hooper Street, i miolar; i, si dormo, tireu-me una mica de sorra a la finestra, i això em farà bellugar.

- Tracte fet, i amb aquella alegria!

- Ara, Huck, s'ha acabat la tamborinada, i me'n vaig a casa. D'aquí a un parell d'hores començarà a ser de dia. Tornareu allí i vetllareu aquesta estona: oi?

- He dit que ho faria, Tom, i ho faré. No deixaré de petge la taverna, cada nit, encara que passi un any. Dormiré tot el dia i vetllaré tota la nit.

- Molt bé. I escolteu: on anireu a dormir?

- A la pallissa de Ben Rogers. M'hi deixa ser, i també m'hi deixa ser el negre que té son pare, l'oncle Jake. Carrego aigua per a l'oncle Jake sempre que li convé; i, cada vegada que l'hi demano, em dona un bocí de qualsevol cosa per menjar, si pot estalviar-ho. És un negre d'allò més bon home, Tom. Em veu de bon ull, perquè mai faig accions com si fos al damunt d'ell. De vegades m'ajec a terra i menjo amb ell. Però no ho digueu, això: un hom ha de fer coses, quan té una gana que nò hi veu, que no faria en tornar a ésser una çosa redreçada.

- Bé: si no us necessito de dia, Huck, us deixaré dormir: no us inquietaré pas. I cada vegada que vegeu, de nit, que passa quelcom, quatre gambades i a miolar tot seguit.

Capítol XXX

La primera cosa que oí Tom, al matí del divendres, fou una nova alegradora: la família del jutge Thatcher havia tornat al poble la nit abans. Joe l'Indi i el tresor passaren a una importància secundària, per un moment, i Becky assumí el lloc cabdal en l'interès del minyó. Va veure-la, i passaren una bella estona exhauridora jugant a feti a riscatsamb una colla de sos companys d'escola. El dia fou completat i coronat d'una manera especialment satisfactòria: Becky va importunar la seva mare perquè assenyalés el dia següent per a la forada per tant de temps promesa i per tant de temps diferida, i ella va consentir. La joia de la nena fou sense fites, i la de Tom no es mostrà més moderada. Les invitacions foren trameses abans de la posta de sol, i immediatament la minyonia del poblet es llançà a una febre de preparatius i de plaent expectació. Tom estava tan exaltat que això li permeté de romandre despert fins a una hora d'allò més tardana, i tenia qui sap l'esperança de sentir el miol de Huck i d'haver el tresor, per astorar Becky i els invitats de la forada, l'endemà; però fou decebut: no hi hagué senyal, aquella nit.

Al capdavall vingué el matí, i per allà a les deu o les onze una munió bellugadissa i joguinosa era acoblada a la casa del jutge Thatcher, i tot estava a punt per l'eixida. No era el costum de la gent vella d'empantanegar les forades amb la seva presència: hom considerava prou segurs els infants sota les ales d'unes quantes damisel·les de divuit anys i uns quants senyorets de vint-i-tres o pels volts. El vell vaporet fou noliejat per a aquella avinentesa: al cap de poc, alegre multitud omplia el carrer major, carregat tothom amb canastrelles de queviures. Sid estava malalt, i hagué de perdre aquell divertiment; Mary romangué a casa per entretenir-lo. La darrera cosa que la senyora Thatcher digué a Becky, fou:

- No tornareu fins tard. Potser valdria més que passéssiu la nit amb alguna de les noies que viuen vora l'embarcador, filleta!

- Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà.

- Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un corcó per a ningú.

Tot seguit, mentre alçaven l'àncora, Tom digué a Becky:

- Escolteu: jo us diré quina cosa farem. En lloc d'anar a casa de Joe Harper, ens enfilarem pel turó i anirem a raure a casa de la vídua Douglas. Tindrà gelats! En té cada dia, una mala fi. I estarà d'allò més contenta que hi anem.

- Oh! Seria bonic, això!

Després Becky reflexionà un moment, i digué:

- Però, què dirà, la mamà?

- Còm voleu que ho sàpiga?

La noia regirà la idea en son magí, i digué, de mala gana:

- Suposo que no ve d'aquí… però…

- Però brocs! La vostra mare no ho sabrà: alxí, doncs, quín és el mal? Tot el que ella vol és que estigueu ben aconduïda; i em jugo qualsevol cosa que hauria dit que hi anéssiu si hi hagués pensat. N'estic ben segur!

L'esplèndida hospitalitat de la vídua Douglas era un ham temptador. Ell i les persuasions de Tom romangueren ben aviat victoriosos. Va decidir-se, doncs, de no dir res a ningú del programa de la nit.